dissabte, 24 de desembre del 2011
diumenge, 18 de desembre del 2011
capitol VIII Em troben
Quan em vaig adonar d'aquell crit estrident, vaig fer mitja volta i em vaig anar com si em perseguís el dimoni.
Però de sobte vaig veure els homes de groc. En un moviment àgil em van lligar i em van tancar en una petita cel·la. A la cel·la només hi havia un esquelet. Era impossible sortir d'alla la finestra de barrots era massa petita vaig meditar i meditar durant tres hores, i llavors, vaig tenir una idea!!! Vaig agafar la pelvis de l'esquelet em vaig treure el collaret el vaig lligar a la pelvis vaig posar la pelvis entre els barrots vaig agafar l'extrem de la cordar vaig estirar i clac!!! els barrots van petar.
Però de sobte vaig veure els homes de groc. En un moviment àgil em van lligar i em van tancar en una petita cel·la. A la cel·la només hi havia un esquelet. Era impossible sortir d'alla la finestra de barrots era massa petita vaig meditar i meditar durant tres hores, i llavors, vaig tenir una idea!!! Vaig agafar la pelvis de l'esquelet em vaig treure el collaret el vaig lligar a la pelvis vaig posar la pelvis entre els barrots vaig agafar l'extrem de la cordar vaig estirar i clac!!! els barrots van petar.
diumenge, 11 de desembre del 2011
capitol VII l'esquadró
Van aparèixer 10 homes vestits de blanc amb una cinta vermella al cap.
Van sortir en processó de la mansió.
els membres d'aquell esquadró no eren humans eren unes criatures que nosaltres els humans els anomenem minotaures, feien aproximadament 3 metres. Al davant de tot hi avia la capitana, un elder obscur (criatures que van arribar al món abans que els humans, eren els antics propietaris de la terra.
aquest elder era Isis la deessa ocell, a diferència dels seus soldats, anava vestida amb un collaret d'or i lapislatzuli, una camisa blana uns pantalons negres, i una katana envainada en una baina vermella com la sang. El cabell el tenia negre, i llarg com el bel d'una núvia.
Els ulls grossos i blaus, un nas petit i en lloc de braços tenia unes ales plenes a vessar de plomes blanques com una bonica i polida perla.
Peró vigileu lectors, si la veieu no us deixeu guiar pel seu aspecte, us podria tallar el cap en menys que cantes un grill.
Les seves víctimes eren innocents i numeroses.
Aquesta deessa era cruel i despietada.
Si et veu i arriba a la conclusió que as de morir, per molt que corris, t'amaguis, t'escapuleixis i t'aferris a la vida, com si t'estigués xuclant un forat negre.
no ho dubtis moriràs.
Van sortir en processó de la mansió.
els membres d'aquell esquadró no eren humans eren unes criatures que nosaltres els humans els anomenem minotaures, feien aproximadament 3 metres. Al davant de tot hi avia la capitana, un elder obscur (criatures que van arribar al món abans que els humans, eren els antics propietaris de la terra.
aquest elder era Isis la deessa ocell, a diferència dels seus soldats, anava vestida amb un collaret d'or i lapislatzuli, una camisa blana uns pantalons negres, i una katana envainada en una baina vermella com la sang. El cabell el tenia negre, i llarg com el bel d'una núvia.
Els ulls grossos i blaus, un nas petit i en lloc de braços tenia unes ales plenes a vessar de plomes blanques com una bonica i polida perla.
Peró vigileu lectors, si la veieu no us deixeu guiar pel seu aspecte, us podria tallar el cap en menys que cantes un grill.
Les seves víctimes eren innocents i numeroses.
Aquesta deessa era cruel i despietada.
Si et veu i arriba a la conclusió que as de morir, per molt que corris, t'amaguis, t'escapuleixis i t'aferris a la vida, com si t'estigués xuclant un forat negre.
no ho dubtis moriràs.
dissabte, 10 de desembre del 2011
Michael
Us recomano l'escriptor Michael Scoot si us agraden els mites i les aventures aquest escriptor us entusiasmara!
capitol VI El bruixot
A més de mil quilòmetres de distancia, en un palau fet d'or pur (de 99 quirats.) Amb diamants més brillants que un focus d'alta potencia fent de cúpula. John Dee ( astrònom, filosof , matemàtic, astròleg, oculista, navegant , imperialista i consultor de la reina Isabel I. Va dedicar gran part de la seva vida a l'alquimia, l'adivinació i la hermètica. Nascut el segle disset a Anglaterra.) observava el paisatge sense ni tan sols una anima per una gran finestra. Tot d'una va sonar una campaneta i d'entre les ombres va aparèixer el bruixot , Maquiavel (va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.nascut el segle quinze a Itàlia Florència.)
-Que a passat?
-algú a tocat el llibre d'Abraham que faig amb el nen?
-Envia un esquadró de nivell A a buscar el nen sol, diguel-si que el vull practicament iless i que me'l portin cap aquí.
-Si senyor.
Dee va travessar la porta i va cridar algú tot seguit va aparèixer l'esquadró.
-Que a passat?
-algú a tocat el llibre d'Abraham que faig amb el nen?
-Envia un esquadró de nivell A a buscar el nen sol, diguel-si que el vull practicament iless i que me'l portin cap aquí.
-Si senyor.
Dee va travessar la porta i va cridar algú tot seguit va aparèixer l'esquadró.
dimarts, 6 de desembre del 2011
capitol V el llibre de la llegenda
-Quan et queda de vida?
I abans que em pogués respondre va caure al terra i va morir. Estava sol, era l'únic humà en aquell lloc repugnant i fastigós.
Vaig decidir unir-me a aquella gentada, i entrar a la fabrica , quan i vaig arribar vaig veure una porta que deia humans i una altra on i deia iagons, la porta de iagons era maquissssima estava feta de vidre recargolat formant iagons i més iagons. En canvi la d'humans era una porta de fusta vella amb fongs i corcada.
Vaig decidir colar-me a la de iagons, vaig entrar, no va passar res,però de les finestres van començar a sortir
iagons i més iagons completament vestits de groc, cadascun portava un elegant numero de cinc xifres.van córrer cap a mi, em van perseguir durant 10 minuts. Estava baldat, vaig girar una cantonada vaig obrir una porta i sense fer soroll em vaig tancar en una altra petita sala.Vaig esperar uns segons i vaig sentir :
-S'ha ficat aquí-
-Si anem-hi-
I tot seguit unes passes que s'allunyaven.
Em vaig girar per veure la sala i vaig veure una petita taula d'or molt bonica i delicada damunt d'aquella taula i havia un llibre d'aspecte antic i la mar de gruixut.
vaig decidir llegir-lo, el vaig obrir i em vaig sorprendre quan vaig veure que tan sols tenia una pàgina feta de fusta. El llibre deia
El nen que o es tot serà l'únic humà que podrà fugir d'aquesta ciutat maleïda. I vençer el mag que ens a portat a la perdició Maquiavel. Des que aquell mag ens va fer tornar pobres ens em dedicat a recollir tots els nens del món per intentar trobar el nen de la llegenda. així acabava, el llibre peró llavors del llibre va sortir un fum negre com la nit que va formar una cara que va deixar anar un crit estrident.
I abans que em pogués respondre va caure al terra i va morir. Estava sol, era l'únic humà en aquell lloc repugnant i fastigós.
Vaig decidir unir-me a aquella gentada, i entrar a la fabrica , quan i vaig arribar vaig veure una porta que deia humans i una altra on i deia iagons, la porta de iagons era maquissssima estava feta de vidre recargolat formant iagons i més iagons. En canvi la d'humans era una porta de fusta vella amb fongs i corcada.
Vaig decidir colar-me a la de iagons, vaig entrar, no va passar res,però de les finestres van començar a sortir
iagons i més iagons completament vestits de groc, cadascun portava un elegant numero de cinc xifres.van córrer cap a mi, em van perseguir durant 10 minuts. Estava baldat, vaig girar una cantonada vaig obrir una porta i sense fer soroll em vaig tancar en una altra petita sala.Vaig esperar uns segons i vaig sentir :
-S'ha ficat aquí-
-Si anem-hi-
I tot seguit unes passes que s'allunyaven.
Em vaig girar per veure la sala i vaig veure una petita taula d'or molt bonica i delicada damunt d'aquella taula i havia un llibre d'aspecte antic i la mar de gruixut.
vaig decidir llegir-lo, el vaig obrir i em vaig sorprendre quan vaig veure que tan sols tenia una pàgina feta de fusta. El llibre deia
El nen que o es tot serà l'únic humà que podrà fugir d'aquesta ciutat maleïda. I vençer el mag que ens a portat a la perdició Maquiavel. Des que aquell mag ens va fer tornar pobres ens em dedicat a recollir tots els nens del món per intentar trobar el nen de la llegenda. així acabava, el llibre peró llavors del llibre va sortir un fum negre com la nit que va formar una cara que va deixar anar un crit estrident.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)