capitol lV el mur

Llavors, el nen ho va tornar a provar,va tirar una pedra al mur, i ... va desapareixer, va posar la mà, i va notar que ficava la mà en una cosa tova i freda com el glaç. Va ficar tot el cos, i va apareixer en una fàbrica, era gran i feta de llautó. En un cartell hi deia iagons fàbrica de miralls. Iagons perque es deia així la fàbrica? Que estrany. Tot d'una, van apareixer monstres i mes monstres de darrere seu, tots eren igual que el pilot alts i amb punxes a l'esquena. De sobte, vaig veure un d'igual que jo, tenia cara humana! Vaig obrir-me pas entre la gentada per anar cap a ell.
-Com et dius?-
-Com vols que em digui? Aqui tothom es diu igual iagon.-
-On vas?-
-A trevallar.-
-A trevallar perque?-
-Mira, jo abans era multimillonari, fins que vaig anar a parar aquí,
 -A mi m'ha passat el mateix!-
-Doncs mira si et queden diners, a mi em van desapareixer tots.-
-Vaig mirar-me les botxaques, no tenia diners!-
-No en tinc! peró si portava dos-cents mil !!!-
- Esque en aquest païs hi an uns sistemes per xuclar objectes de valor.-
- I com us guanyeu la vida?-
- Els iagons son immortals.-
- Aaaaaaaa-
- Peró els humans tenen un més per viure.-
- Llavors que ens passara?-
- Ens moreirem.-

capitol lll el forat negre

Llavors, com si un monstre els engolis, el forat negre els va xuclar.  Van caure damunt d'un terra fred, dur i misteriós, estava ple de boira i practicament no s'hi veia res. Llavors vaig veure el pilot! Vaig veure que canviava de forma, es tornava mes alt, aproximadament d'uns 3 metres, i de l'esquena li sortien unes punxes de la mida d'un carbassó. Vaig decidir seguirlo. En aquell lloc no hi havia res, nomes boira.  Al cap d'uns minuts, vaig arribar a una gran ciutat, tota feta de miralls. Llavors, vaig veurem a un mirall, era igual que el pilot!!! Peró amb cara humana!!! De cop, un monstre mig lleó mig aliga, s'em va tirar a sobre i s'em va endur. Ili vaig preguntar.
-Perque em captureu?-
-Perque ets huma.-
-I per que mes?-
-Perque ets un mimat.-
-Jo no soc un mimat-
-Si que ho ets-
- Escolta, el meu pare es el més ric d'Europa i el segon del mon! Per tant si no em deixes anar vindrá amb el seu exercit!-
-No trobaria el camí-
-I si el trobes?-
-No venceria el nostre exercit-
Llavors, d'entre les ombres, va sorgir un exercit, anaven armats de cap a peus, amb sabres i pistoles. totes fetes amb un material desconegut. Llavors, d'entre l'excercit, va sorgir un monstre mol estrany que feia 8 metres d'altura. Tot d'una, vaig veure el pilot, vaig desfer-me de la criatura, i el vaig persseguir.
De sobte, va girar per un carreró sense sortida, ja el tenia, peró quan hi vaig arribar no i era. De l'enrabiada vaig tirar una pedra al mur, peró va desapareixer.

capitol lI el vol

l'avió era fantàstic tenia una butaca espatarrant ,també tenia una catifa amb una àliga que tenia dos maragdes posades de manera que semblessin ulls, estava caçant un peix amb dos perles fen-li d'ulls les gotetes d'aigua eren diamants i la sang del peix, robins. I tot això sense contar la tele de 700 polzades. Llavors el nen va buscar a la hostessa i li va dir
-Vull tres mars cinc twix i vint-i-cinc bosses de 3D, inmediatament!-
-Si exelencia-
al cap de trenta segons l'hostessa va portar el que li vaig demanar.
-Aquí té exelencia-
 -Em falta una bossa!!-
-Em sap greu exelencia no en queden.-
-Doncs aneu-ne a comprar!-
-Peró exelencia estem volant!-
-Doncs agafeu l'helicópter!-
-peeró exeelencia eestem voolant-
-mes igual!-
I al cap de cinc minuts cinc hostesses es van enlairar amb l'helicopter, de cop van baixar en picat, llavors en un instant el jet va fer tres voltes i el pilot el va fer caure en picat, va passar una cosa mol estranya, es va obrir un forat negre!!!

la vida de james smith

estava ajagut al meu llit de 13m d'allargada i 5 d'ample,esperant l'arribada de mon pare .Quan tot d'una les portes d'or de 18 quilats es van obrir de bat a bat,i mon pare va entrar a la immensa sala de 100m quadrats i 6 metres d'alçada, pintada amb tapissos de Velàzquez. També tenia mobles fets a mà. I grans quadres entre ells Leonardos Migelanjelos i Rafaelos. Mon pare anava vestit amb un "smoking"fet a mida , unes sabates brillants noves d trinca i un barret de copa ven elegant.tot seguit va dir
-em sap greu fillet el teu jet particular no esta apunt.-
-papa!!!vull el meu jet ara mateix!!!!!.-
-d'acord fillet el tindràs d'aqui un momentet.-
-val paapa.-
en sentir això el meu pare va fer mitja volta i va tancar les portes. Llavors vaig observar la immensa sala. em vaig fixar en la tele de 500 polzades i també em vaig fixar en la catifa de la primera reina d'Anglaterra ressent comprada per mon pare. llavors les portes es van obrir per segon cop i va aparèixer el majordom,i em va dir.
-Senyoret Smith el vostre jet ja esta apunt.-
-fa cinc minuts que m'espero vaig dir amb tota la malícia possible.
-em sap greu senyoret Smith.-
vaig sortir de la sala i vaig caminar per la catifa de seda vermella i d'aurada, amb un lleó estampat al vell mig deamb dos diamants fenli d'ulls, vaig obrir la porta principal i em vaig trobar un magnífic jet. Llavors vaig preguntar
-El pilot sap on vaig?-
-Si senyoret a sudafrica oi?-
-Quantes pedres precioses tè?-
-498 senyor?-
-498? Jo n'havia cemanat 500!!!-
-Ja podeu anar a buscar dos rubies mes!!!-
-Si senyoret Smith-
al cap de cinc minuts dos majordoms van tornar amb dos rubies i els van colocar un a cada costat
-Eu trigat dos minuts la proxima vegada us despatxare!!
- Si senyoret Smmmitth.-
Vaig pujar al jet, vaig enjegar la tele de 700 polzades i vaig començar a jugar a la PS3.