Llavors, el nen ho va tornar a provar,va tirar una pedra al mur, i ... va desapareixer, va posar la mà, i va notar que ficava la mà en una cosa tova i freda com el glaç. Va ficar tot el cos, i va apareixer en una fàbrica, era gran i feta de llautó. En un cartell hi deia iagons fàbrica de miralls. Iagons perque es deia així la fàbrica? Que estrany. Tot d'una, van apareixer monstres i mes monstres de darrere seu, tots eren igual que el pilot alts i amb punxes a l'esquena. De sobte, vaig veure un d'igual que jo, tenia cara humana! Vaig obrir-me pas entre la gentada per anar cap a ell.
-Com et dius?-
-Com vols que em digui? Aqui tothom es diu igual iagon.-
-On vas?-
-A trevallar.-
-A trevallar perque?-
-Mira, jo abans era multimillonari, fins que vaig anar a parar aquí,
-A mi m'ha passat el mateix!-
-Doncs mira si et queden diners, a mi em van desapareixer tots.-
-Vaig mirar-me les botxaques, no tenia diners!-
-No en tinc! peró si portava dos-cents mil !!!-
- Esque en aquest païs hi an uns sistemes per xuclar objectes de valor.-
- I com us guanyeu la vida?-
- Els iagons son immortals.-
- Aaaaaaaa-
- Peró els humans tenen un més per viure.-
- Llavors que ens passara?-
- Ens moreirem.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada