capitol V el llibre de la llegenda

-Quan et queda de vida?
I abans que em pogués respondre va caure al terra i va morir. Estava sol, era l'únic humà en aquell lloc repugnant i fastigós.
Vaig decidir unir-me a aquella gentada, i entrar a la fabrica , quan i vaig arribar vaig veure una porta que deia humans i una altra on i deia iagons, la porta de iagons era maquissssima estava feta de vidre recargolat formant iagons i més iagons. En canvi la d'humans era una porta de fusta vella amb fongs i corcada.
Vaig decidir colar-me a la de iagons, vaig entrar, no va passar res,però de les finestres van començar a sortir
iagons i més iagons completament vestits de groc, cadascun portava un elegant numero de cinc xifres.van córrer cap a mi, em van perseguir durant 10 minuts. Estava baldat, vaig girar  una cantonada vaig obrir una porta i sense fer soroll em vaig tancar en una altra petita sala.Vaig esperar uns segons i vaig sentir : 
-S'ha ficat aquí-
-Si anem-hi-
I tot seguit unes passes que s'allunyaven.
Em vaig girar per veure la sala i vaig veure una petita taula d'or molt bonica i delicada damunt d'aquella taula i havia un llibre d'aspecte antic i la mar de gruixut.
vaig decidir llegir-lo, el vaig obrir i em vaig sorprendre quan vaig veure que tan sols tenia una pàgina feta de fusta. El llibre deia
El nen que o es tot serà l'únic humà que podrà fugir d'aquesta ciutat maleïda. I vençer el mag que ens a portat a la perdició Maquiavel. Des que aquell mag ens va fer tornar pobres ens em dedicat a recollir tots els nens del món per intentar trobar el nen de la llegenda. així acabava, el llibre peró llavors del llibre va sortir un fum negre com la nit que va formar una cara que va deixar anar un crit estrident.